dijous, 8 de maig de 2008

A França són molt gabatxos

L'Assamblea Nacional Francesa no vol el català
Resulta que a França no els caiem massa bé. Deu ser cosa dels problemes dels veïns... Com a tot arreu: a uns els pots anar a demanar sal i als altres, per molta aigua del Roine que vulguem, ni això ens donarien -encara que els sobressin milions de litres-. No ho sé. El que sí sé és que el català no agrada: Bernard Accoyer (la pàgina està en gabatxo, no fos cas que s'enfadés..), president de l'Assamblea Nacional francesa, no va deixar que el diputat de la Catalunya del Nord, Daniel Mach, acabés la seva intervenció parlant en català. Mach, que lògicament volia rematar el seu discurs, va haver d'utilitzar el francès. Però Accoyer no en va tenir prou i va decidir que les paraules del diputat català no s'havien d'incloure a l'acta de debat sobre llengües minortàries de la República, que pretén modificar la Constitució perquè aquestes llengües es puguin reconéixer de manera oficial.

De fet, la ministra de Cultura francesa, Christine Albanel (tampoc voldria que s'enfadés ella), ho ha deixat encara més clar: el govern francés no modificarà la Constitució perquè es reconeguin les llengües minoritàries al nostre país veí i 'cascarràbies'. Per tant, França no ratificarà la Carta Europea de Llengües Regionals.

Est la vié? Doncs no!

12 comentaris:

Josep (sl) ha dit...

Espanya la ha reconeguda (la carta de les llengües) i part l'hauria d'aplicar i en canvi també ignora el seu contingut. Exemple al parlament Espanyol reglament en mà sols és pot fer servir el castellà.
De l'Estat Francès no n'esperava res diferent França té a les seves espatlles una llarga tradicció d'assimilació cultural i aquestes dinàmiques canvien difícilment.

Joan Martín ha dit...

França té grans pensadors actuals (o quasi)que argumenten i destaquen el valor i la necessitat de valorar, fins i tot estimar, la diferència com a principi de la diversitat entre cultures i entre les singularitats de les persones, mostren el reduccionisme que suposa la generalitat a l'hora de conèixer i fer-se amb la riquesa del que suposa ser ésser humà. Els polítics instal·lats o aspirants al poder-si més no els actuals-, com sempre d'espatlles a la cultura de la riquesa i diversitat humana (no passen de la riquesa paradisíaca, Suïssa, etc, etc,).
Salutacions, a gaudir i a pensar.

Oscar Ramírez ha dit...

Sempre tindrem personatges impresentables com aquest. També crec que el govern espanyol, instat per la Generalitat, hauría d'intervenir en aquest cas i en tots aquells similars. Ja sabem que no ho faran.

Josep (sl) ha dit...

Joan Martí, Et refereix a Kauffman?

Tondo Rotondo ha dit...

Molt bon post!

Ni de París ni de madrid no en podem esperar gaire cosa bona.

I que consti que parlo dels governs, no del poble.

Joan Martín ha dit...

No, a Derrida, Deleuze, Lacan, Lévinas i un que no recordo, ateu fins la mèdul·la però que te una reflexió molt profunda i molt interessant sobre el que representa Sant Pau quant l'establiment d'una certa particularitat... (bé...). Suposo que el que tu esmentes -que jo no conec i els que jo esmento molt poc -poquíssim-tracte el tema de la diferència i diversitat de manera específica, dels que jo menciono es desprenen aspectes -que et fan pensar en- que remarquen l'importància d'atendre, considerar, captar el que és singular..., i específic...

Joan Martín ha dit...

... ah -em justifico perquè vull- i he fet el comentari perquè faig el possible per desatendre les generalitzacions -per exemple, m'agrada la diferenciació que acostuma a fer en Tondo i molts: una cosa són certes persones que governen i altra el poble. Una cosa són alguns governants i altra la increïble cultura que els envolta i els precedeix i avui en dia pot, per exemple ser votat per segona vegada un Berlusconi... o corresponents d'un lloc i altra.
Res, salut.

Jesús M. Tibau ha dit...

A França encara són més centralistes que aquí, que no és poc.

Tondo Rotondo ha dit...

Vaig una mica atabaladillu, però finalment t¡accepto el premi daurat aquest... jejejje

Salutacions!

Otra vez a viajar al olvido... ha dit...
Un administrador del blog ha eliminat aquest comentari.
espiadimonis ha dit...

Ai...! I encara ens parlen de la "liberté, egalité, fraternité"... Això sempre ho fan servir per dissimular, igual que el "cuento xino" de la resistència en la guerra mundial en un país ple de col·laboracionistes.
En fi, és el que hi ha, suposo.

*MaRiA* ha dit...

Espiadimonis, el lema francès és pura enganyifa de cara a l'exterior. Aquestes tres paraules se les deuen aplicar molt bé a ells, però del seu melic, dubto que passin... Al menys ara ho acaben de demostrar!