diumenge, 15 de juny del 2008

Em dic 'vaga'

Busa a 'Crisis'
Sí: el Govern retornarà el 100% del cèntim sanitari als transportistes. Què bé! Perquè els comerços ja comencen a tornar a la normalitat. És a dir, que si volem comprar un cartró de llet a 0'7 dècimes més respecte a l'IPC de l'abril, el trobarem. Tornem a ser una societat 'normal'! A més, les gasolineres estan totes obertes i totes tenen subministrament. Buf, quin descans, tornarem a omplir els dipòsits a 1'30 euros el litre! Quina setmaneta, quin patiment... Però ara ja està, tot ha tornat a la normalitat i ja no ens cal patir; ja es recuperaran aquells més o menys, 100 MEUR que la Cecot va estimar que es van perdre cada dia de vaga a Catalunya... (fem càlculs, però fem-los ben asseguts):

- 50 milions de pèrdues diàries al comerç.
- 40 milions a la indústria.
- 1 milió a la construcció (el que li faltava, ja).

Però aquí no passa res. Perquè el govern diu que NO HI HA CRISI. I si el govern ho diu, serà veritat, per alguna cosa serà que manen, oi? Divendres, els tripulants de a bord del TGV Barcelona-Madrid, van rependre la vaga; divendres també, els taxistes van fer vaga (els de Tarragona però, no hi van donar suport perquè no estaven d'acord amb la coincidència de reivindicacions. Però la vaga, hi va ser); i el sector de l'educació ha amenaçat en començar una vaga a l'octubre. A tot plegat, sumem-hi les 7 dècimes d'augment de l'IPC i l'Euríbor al 5'4 en aquests moments.

Espanta? Per què? Tot ha tornat a la normalitat! I, si hi ha normalitat, no hi ha crisis. Ho diu el govern!

7 comentaris:

Albert Puñet ha dit...

Hola Maria!!

Jo divendres vaig patir la vaga de taxistes a Barcelona, a veure, em va fer anar malament, però a Barcelona, amb el metro arribes a tot arreu.

Estic una mica cansat de sentir allò de que no hi ha crisi.

Jo que treballo en una entitat fincnera veig cada dia els problemes econòomics actuals i del petit consumidor i de les economies domèstiques, i la cosa no està per tirar coets, si no més ve al contrari.

Salutacions

marc ha dit...

Esperem no arribar als nivells de la gran depressió americana dels inicis dels anys 30. Si diuen que no hi ha crisi, nosaltres podem dir que les coses estan deprimides.

Ara queda les persones no ens deprimim així que ens toca submergir-nos en el que ens agrada.

Noctas ha dit...

Amics jo estic acollonit, que voleu que us digui. Vaig obrir un negoci petit de construcció de chalets i l'hauré de tancar.La titola se m'arruga perquè ja em veig fent suspensió de pagaments i tots els creditors al darrera com a voltors., menys mal que sóc advocat i encara podré fer alguna coseta., però insisteixo estic acollonit.

Albert ha dit...

Bé, no li diguis crisis digues-li petit retrocés econòmic.(això si amb el petroli i l'euribor , jugant la champions leage).
Del tema de la vergonyosa vaga de trasnportites, el que faria és que aquesta perdua millonària, que la paguin aquestos senyors, que li paguin el sou d'aquestos dies que no cobraràn els de les grans fàbriques com la seat o la nissan

Josep (sl) ha dit...

http://www.columbia.edu/~xs23/catala/
articles/2008/Tormenta_Perfecta/
Tormenta_Perfecta.htm

Et remeto a aquest article explicatiu del conjunt de variables que s'ajunten.

Josep (sl) ha dit...

Perdona abans en a meva resposta sobre les 65 hores he estat molt dens. És un mesura conguda amb l'acrònim: There Is No Alternative. És una mesura impopular, es una de moltes què s'han anat imposant des de els anys 70s a tot el món occidental per mantenir els sistemes socials.

Com el cèntim sanitari, de fet a Catalunya són 2,4 centims per litre. Què va ser aplicada amb el canvi de color a la Generalitat. Va ser una mesura del governs Aznar. Per reduir el defícit públic per entrar a l'€ va fer la trampa de comptable de traspassar a les CCAAs la sanitat i per tant el deute d'aquesta. Els hi va permetre recaudar de 1 a 2,4Cts de € per litre de combustible per finançar la despesa sanitària.

Ara la patata calenta passa a les CCAA. Algunes com Catalunya amb una situació financera precària perden ingressos.

jo artin au ha dit...

Interessant article el de la Tempesta Perfecte. Especialment pels ignorants econòmics com jo. Jo ho he entès així (una part de la coseta aquesta) No van fer préstecs hipotecaris. Van fer bunyols plens d'aire, que van ajuntar amb altres bunyols que tenien una miqueta més de substància. Els bunyols plens d'aire es van vendre i més vendre i revendre (a xavals!!). Ningú sap qui té més aire a la panxa cosumista. Però aire, osties si n'hi ha!! I escampadet per tot arreu, que està. Diu l'article que amb un dels factors, ja n'hi hauria prou per una bona crisi. S'han ajuntat sis. Comprenc el tremolor i l'acolloniment.Clar actualment (no es porta això) queda molt malament parlar de causes; però jo diria que és una bona manera (la de actuar sobre les causes) per evitar o corregir alguns mals. Conèixer la Història pot o no pot fer que es repeteixi. Però actuar sobre les causes té altes probabilitats que no es repeteixin aquests patiments (patir tampoc està de moda, queda millor tremolar i estar acollonit). Però vet aquí el dilema. El dilema vull dir: si n'estic d'aquesta economia, no puc intervenir; si intervinc no n'estic d'aquesta economia. Ai Déu meu que fotarem?
Ah, i , i si les causes de les crisis econòmiques, en bona mesura, no fossin econòmiques? Pensem en la mentalitat del xurrer que fa bunyols hipotecaris, del qui els ven fregits i refregits, de l'amant de duros a quatre peles... etc., etc.