dijous, 27 de març del 2008

El pànic dels, com a mínim, 1200 euros al mes

Les hipoteques de Tarragona estan en números vermells
La construcció està en crisi. Les hipotques no avancen. El tipus d'interés es manté al 4% -o puja-. I Trichet diu que no el pensa tocar perquè del què es tracta és d'evitar més inflació. És això? O, com s'acostuma a dir, 'la pela, és la pela'?
Tarragona no s'escapa d'aquesta 'bombolla especulativa saturada'. A les nostres comarques, el nombre d'hipoteques ha baixat d'un 27,40%, passant de les 2.814 signades el gener del 2007 a les 2.043 del d'aquest any, segons dades de l'Institut Nacional d'Estadística. O sigui, 800 hipoteques menys.
Per preus, la caiguda interanual ha estat del 2,49%, passant dels 159.454 euros del gener del 2007 als 155.475 euros de fa un parell de mesos. En canvi, mes es van signar un 15'42% més d'hipoteques que al desembrea, quan se'n van subscriure 1.770. Però, tot i aquest increment del nombre de les hipoteques, la mitjana de preus cau l'1,54% passant dels 157.904 euros el desembre a 155.475 el gener.
Però aquestes dades no només es troben a la nostra demarcació. A tot Catalunya, la compravenda d'habitatges ha caigut fins el 43%. Aquest percentatge és molt superior al del conjunt de l'estat espanyol que s'ha situat en un 27%. Els primers 30 dies de 2008 a Espanya, van canviar de mans 61.792 habitatges davant els 85.000 del gener de 2007, una diferència de més de 23.000.
Fins on anirem a parar? Veurem edificis a mitja construcció pel carrer? Ja només ens faltava això...

11 comentaris:

Unknown ha dit...

Cal fer alguna cosa, el que estan fent els qui ens governen no només al jovent sinó a qui més o menys ha d'aixecar-se cada dia per anar a treballar (si et sort) no te nom. Ells més rics, naltrus més empobrits, i els nostres fills ho tindran magre, magre magre.

Potser tindrà raó aquell vell eslògan grafitejat a les parets: "Organitza't i lluita".

Anònim ha dit...

com va dir William Wallace a Braveheart; "nos podrán quitar la vida, nos podrán quitar las tierras, pero jamás nos quitarán LA LIBERTAAAAAAAD"
aquesta frase ens la podriem fer nostra molts joves hipotecats que vivim en les condicions que avui dia están imposades, gràcies a Déu, la il.lusió de tenir quelcom teu i les ganes de tirar-ho tot endavant son molt més fortes que els entrebancs que et puguis anar trobant per el camí.

salutacions!

Unknown ha dit...

Tens raó William... ofegats per les hipoteques, assegurances i històries diverses els qui tenim la sort de tenir un sou digne veiem com no és que no arribem a final de mes, sinó que pràcticament no arribem ni a la meitat amb un mínim de "dignitat".

Nosaltres treballem, ells viuen

Artur ha dit...

De fa temps es diu que existeix una bombolla immobiliària, és a dir, que el preu dels immobles està inflat perquè existeix molta demanda. Quan aquesta demanda ve motivada, no pas per la necessitat de vivenda, sinó d'inversió i quan és l'estat, especialment els ajuntaments, que determinen "què és urbanitzable" i "què no ho és"... llavors ve el nepotisme, l'especulació i la intervenció. Es parla de "capitalisme salvatge" però hauríem de palar d'intervencionisme salvatge.

Els tipus seguiran pujant. Fins i tot algunes entitats ja estan en la "frontera" pel que fa a la seva liquidesa estricta. Durant anys han concedit hipoteques i ara no tenen recuperació del capital perquè no poden compensar-les amb emissions de cèdul.les hipotecàries en el mercat que facin patxoca als inversors.

Tot seria molt més senzill si, aplicant la llei, els pisos poguessin llogar-se. L'arrendament és una operació de risc degut al paternalisme legislatiu envers l'arrendatari, que permet situacions gairebé esperpèntiques. Si llogar un pis fos fàcil, els preus baixarien. Ara Catalunya està curulla de pisos buits i hipotecats pensats com a inversió especulativa. Molts hi perdran.

*MaRiA* ha dit...

Es veritat això del lloguer dels pisos; i d fet, no 'tenim' les ajudes de 200 euros?
És curiós: aquesta Setmana Santa he estat uns dies a Madrid. El dia que va expotar aquell pis a la Rambla Prim de Bcn vaig sentir la notícia a la ràdio d'un taxi. I el taxista em va comentar que té 40 anys, que està de lloguer i que veia genial el que havia passat a Bcnc. Vaig creure que tenia davant meu a un boig que, en qualsevol moment, faria petar el seu pis! En comptes d'això, em va dir que, els 200 euros que es podria estalviar de lloguer (i que no els cobra per l'edta que té), els ha de pagar amb 'puñetas a la propietaria'. O sigui que em va assegurar que 'yo me iré de allí, pero antes le destrozaré el piso; para que pague en mano de obra lo que me ha hecho pagar a mí de más'.
A saber quina és la solució...

espiadimonis ha dit...

El sentit comú econòmic ens diu que si existeix una ajuda al lloguer (posem-hi 200€), automàticament aquest lloguer s'apujarà pel valor de l'ajuda atorgada. Ras i curt, si un lloguer val 600€ i s'atorga un ajut de 200€, el propietari apujarà el lloguer a 800€, perquè sap que qui percep l'ajut té els diner per pagar-ho.
En comptes de les ajudes intervencionistes, el que hauria de fer l'estat és penalitzar els pisos buits amb un increment espaordidor de l'IBI. L'augment de l'oferta de pisos a lloguer seria directament proporcional a la baixada dels preus d'aquests.

Anònim ha dit...

el problema es que fa uns quants anys que s'està inflant la bombolla i cada cop es més gran, el que passa, es que, en la meva opinió, aquesta bombolla no es pot trencar, ja que si es trenqués, l'economia del pais es veuria molt malmesa i llavors tindriem greus problemes; el millor que li pot passar a la bombolla es que es quedi com està "por la cuenta que nos trae a todos".

salutacions a tots!

Unknown ha dit...

Li diuen bombolla... si! Però ja no la veig enlloc... ;-)

Anònim ha dit...

totalment d'acord, pero, al mallol el va veure algu quan estava a l'AT en actes que no fossin de esmorçars per la pati o actes pronastiquers?

sense ànim de crítica ehh

Vull dir que hi ha objectes/personatges que no els veiem mai pero que hi son, i son una realitat.

Josep (sl) ha dit...

Era inevitable un caiguda del preu de l'habitatge.
El model de creixement econòmic espanyol té mancances importants què el fan precari. Com la preeminència del consum com a motor, què el sector econòmic estrella hagi estat la construcció. un dèficit exterior immens, el 2n del món, i basar la finançament d'aquest model en captar l'estalvi exterior. Alhora que el creixement desorbitat del preus ha dut com a conseqüència que amplies capes de població, no necessàriament desfavorides hagin hagut de recórrer a la ajuda pública per poder pagar les hipoteques.

Josep (sl) ha dit...

El tipús d'interès com va dir Einstein és "Força més poderosa de l'univers".

La bombolla és desinflarà però sempre hi ha qui necessita l'habitatge aquest continuarà anant el mercat.
Els que volien el pis com a inversió i per treure'n rendiment tindran dos opcions aguantar o vendre i per tant baixar preus per poder vendre.

Aquest és el moment ideal per actuar per racionalitzar el mercat i afavorir un bon mercat del lloguer compatible i més barat. amb ajuts fiscals al lloguer pel llogater i incentius i cobertura legals als propietaris perquè els pisos actualment buits entrin al mercat.