dimarts, 27 de maig del 2008

Què divertit és fer-se mal!

Quina gràcia té perseguir un formatge?
Avui és un d'aquells dies en què te n'adones del molt sonada que està la gent. Ahir, els anglesos van demostrar que l'espècie humana està, literalment, boja. Això sí, amb moltes ganes de pasar-ho bé... Fent-se mal! On està la gràcia? En perseguir a un formatge per arribar abans que ell a la 'meta'? Doncs sembla ser que sí: anglesos, japonesos, australians i nord americans van aplegar-se a la famosa carrera del fortmatge de Cooper's Hill (en anglès), a Gloucestershire. Diuen que és un esport; ho deu ser perquè hi ha un rival -un formatge-, perquè sinó, no m'ho explico. El què tampoc m'explico és que no hi hagués hagut cap participant espanyol, perquè per aquí, de 'personatges', també n'hi ha uns quants...

9 comentaris:

M. J. Verdú ha dit...

Xiqueta, no sé que dir-te, he estat mirant el video i em sembla una afició d'allò més original... però alguna cosa deu de tenir quan té tants adeptes.... de gent, n'hi ha de tots colors

Albert ha dit...

Maria, està clar que hi ha gent per tot, si curiòs éaquesta competició que comentes, hi ha una que a mi sempre m'ha fet molta gràcia, és situa als Sant Fermins de PAmplona, en un pilar d'una plaça , si puja un , i és llança al buit, esperant que la gent que hi ha a sota el pugui agafar, està clar que donada la contenció etil-lica , doncs podriem dir que no sempre la recepció és correcta, amb els consequents politraumatismes , fins i tot a la ubicació en questió d'aquesta plaça, l'hi han ficat el nom de la plaça dels autralians, en honor a aquesta "tribu", que debien ser els primers en fer l'indio per allà.
Ja veus com està el pati.
Pd: El caragols , molt bons....

Carmen&Nacho ha dit...

És el que tenen les tradicions, i aquesta és duu a terme des d'època medieval (si no estic mal informat). Si ho analitzes des de la perspectiva del temps segurament és més fàcil d'entendre. Molts pobles tenen tradicions similars, amb la diferència de que els mitjans no li donen tanta publicitat.

Josep (sl) ha dit...

Mira hi han pobles catalans que pengen un ruc d'un campanar... són tradicions que s'enfonsen en el temps i a dia d'avui no tenen explicació lògica, tret de la del ruc, és que volien que l'animal és menges les males herbes del campanar i el van quedar penjant.
A dia d'avui la seva funció és purament festiva, però si els participants no disfrutesin o els fes gràcia no es celebraria.

Pots analitzar ho de forma diferent; per la afluència és públic podries pensar és divertit veure que els altres és fan mal? Mirant la barreja de castanyes/frikisme de humor amarillo o els programes de vídeos domèstics. Per exemple, més d'un esta mirant los esperant la gran castanya. Queda aquest dubte.

Cèsar Llamborda ha dit...

A Tarragona podríem organitzar la carrera del cromo!

Gràcies per passar-te sovint pel Tarragona 2016! Què és també el teu blog! Si vols...

Pepako ha dit...

si senyor!

doncs a mi m'agraden aquestes tradicions, al fi i al cap no deixen de ser tradicions i no hi ha cap animal al que li toqui el rebre...
aqui son els propis participants els que sota la seva voluntat reben les consequencies.

només cal veure tots els espectadors que es congreguen per veure baixar rodolar a la gent.

si no m'hagués de fer mal m'apuntaria jo i tot, sembla divertit jeje

salutacions!!!

*MaRiA* ha dit...

Maria Jesús, alguna cosa tindrà, cert, però... Ostres, hi ha coses originals en les que no et fas mal! ;)

Albert, això dels Sant Fermins cada vega m'impresiona més... Índios, ho són, i confiats, massa i tot!

Nacho, ben mirat, sí que s'ha d'analitzar des del punt de vista del voler mantenir una tradició... És la única manera d'entendre aquestes bogeries! Et linko, si et sembla!

Jeje, Josep, a la gent de vegades li agrada veure com els altres es fan mal... Les persones som així de morboses. Però, i els què es fan el mal? ;)

Cèsar, vinga, comencem la organització, segur que té un èxit bestial! Tarragona2016 és el bloc dels tarragonins/nes, i jo sóc tarragonina! Ensenyeu Tgna des d'una perspectiva molt diferent i que enganxa!

William, tu ho has dit: t'agraden aquestes tradicions i l'èxit que els envolta. Però... només t'hi apuntaries si no et fessis mal! Què mou a la gent a autolesionar-se?!

Carmen&Nacho ha dit...

Maria, com vulguis. Jo et tinc linkada de fa setmanes, ja et vaig dir que em sembla molt interessant el teu bloc. Felicitats.

Artur ha dit...

En molts llocs existeix, tal com diu també el Josep, una dictadura de la tradició. Malament quan els ritus ancestrals, que responien a catarsis socials, es mantenen en societats liberals, obertes i aconfessionals