dimarts, 17 de juny del 2008

Tècnniques de relaxació

Un Jardí Zen-sacional
Ara que estem passant una època molt estressant, m'ha vingut al cap l'existència d'un producte que, teòricament, serveix per a relaxar (o desestressar, que ve a ser el mateix). Però, és clar, quan les coses no fan la seva funció (o no la sabem veure, no sé...), doncs un s'estressa més. Manera de desfogar-te? Escriure-ho!

Lo japonés está de moda. Se llevan las camas tipo ‘tatami’ y, si a uno no le gusta el ‘sushi’, ya es un rancio, un anticuado y un antisocial. Así pues, será mejor que nos adaptemos a los nipones o correremos un serio peligro de extinción.
Pero no nos estresemos. Calma. Nuestros colegas amarillos no nos quieren agobiar. Es más, si estamos con los nervios a flor de piel, ¡también tienen una solución! Este gran remedio oriental se llama ‘Karesansui’ algo que, con sólo leerlo, se te quita la taquicardia de golpe. Yo prefiero su traducción: Jardín Zen, el entorno donde los monjes Zen japoneses van a meditar (a la fotografia podeu veure un Jardí Zen 'de veritat'). Qué bonito, qué relajante… ¿Cómo va a pasar nuestra hiperactiva sociedad sin un Jardín de estos? ¿Uno? No, ¡miles! ¡Millones! Porque para relajarse con uno de estos chismes no hace falta salir de casa –que nosotros, los occidentales, somos muy de sofá-.
Se pone de moda y un buen día alguien, que lleva años viéndote unas ojeras que chillan a gritos un buen balneario, se planta en tu casa con una caja envuelta con un lazo rojo y una sonrisa de oreja a oreja, como si dentro de ese paquete hubiera un balneario desmontable. Pues no, eso sería ser un anticuado. Ahí dentro está el remedio milagroso antiestrés de un Jardín Zen.
Como buen occidental te sientas con el nuevo trofeo en el sofá delante de la ‘caja tonta’, el único aparato que de momento ha logrado desestresarte un poco. Abres la caja y a la vez, también los ojos como platos –nada que ver con los de un monje Zen-. Ese jardín paradisíaco lo forman tres objetos: una bandeja que no tiene más que eso; una bolsa llena de arena que bien podría ser la de la playa; y un rastrillo, ni más, ni menos (mireu el 'fantàstic' Jardí Zen i compareu-lo amb el de veritat). Eso no sirve para hacer castillos de arena; esos tres objetos sirven para quitarte el estrés. Que no sea dicho: echas la arena en la bandeja, coges el rastrillo y lo pasas por la arena. Tan sencillo como eso… Tan estúpido como eso… Y tú acabas más estresado porque, por muchas vueltas que le des a la arena, jamás consigues ver a qué finalidad hay que llegar. Mejor un buen balneario.

25 comentaris:

espiadimonis ha dit...

Es veu que això de passar el rasclet els funciona, als japonesos. Jo no ho he provat mai, però entenc que hi hagi gent a qui no li funcioni.
Però la pregunta que jo em faria és: i perquè no en comptes de mirar de trobar objectes per tal de relaxar, cerquem la manera per no estressar-nos?

Josep (sl) ha dit...

és un aspecte molt interessant de cultura japonesa, un contrast amb el model de jardí occidental, reglat, quadriculat i ordenat.

Hi ha qui quan esta estressat va al gimnàs a pegar a un pobre sac de borsa o qui escriu o dibuixa o va a donar un passeig. Per sort el Televisor no és l'únic antiestressant per desgràcia és el què tenim més aprop del sofa.
Per sort o desgràcia per mi des de fa temps al obrir la televisió em ven ganes de tancar-la i sortir al carrer a jugar amb la meva gata o agafar un bon llibre.

Oscar Ramírez ha dit...

Diuen que aquest jardi en miniatura fa meravelles, que relaxa molt. Haurem de provar-lo.
De moment em conformo amb la pau interior que regna en mi cada matí quan em llevo. Llàstima que a la nit tingui una guerra interna que necessiti jardins zen.

marc ha dit...
L'autor ha eliminat aquest comentari.
marc ha dit...

crec que seria necessari que algun revolucionari, si no ho ha fet ja, inventés una tècnica que fos la combinació del zen i del caos ( potser passar el rasclet per damunt d'un eriçó ).

potser la naturalesa nipona es més sabia que la d'aquí i els seus boscos són extremadament ordenats, però una mica de caos també ve bé.

això crec que em portaria a parlar de la teoria dels mapes mentals que combina les dos coses, però per no aburrir, deixem-ho en que podriem viure en una selva zen-sacional

The Great Smurf ha dit...

zen.....mmmmm....
no en soc cap expert, pero em sembla que la idea clau del zen no es passar el rasquet...es la composicio equilibrada d'un paisatge que provoca una certa 'calma'. Es budisme, amb el que realment el que es busca es l'eliminacio del desig, la frustracio, la infelicitat, el sufriment, al cap devall...n'hi ha que mediten, ni ha que repeteixen la mateixa frase 10.000 vegades, n'hi ha que miren un jardi. la foto, el kin-kaku-ki es una casa de te: la idea es obrir una de les finestres i contemplar la 'perfeccio' mentre es prepara i s'assaboreix un te (japones). es una ciencia. res no passa, res no es mou, res no se sent.
passar el rasclet i creure que s'esta practicant zen es com tenir un mini-tablao de flamenco i uns clicks i pensar que aixo es fandango calorro de veritat...
la meva modesta opinio.
Salut!

Noctas ha dit...

Molt bon article, Maria. Molt ben escrit i amb una bona dosis d'ironia..saludus

M. J. Verdú ha dit...

T'he deixat un premi al meu blog amb tot el meu afecte

Artur ha dit...

Coneixem poc la tradició japonesa. Crec que agafar un element, aïllat, anecdòtic, d'una "cultura" diferent a la nostra, no ens ajuda a conèixer-la. De vegades l'snobisme i la moda escorcolla entre tradicions allunyades per a oferir nous productes en el nostre mercat (el cas més clar, la cuina)

M. J. Verdú ha dit...

Tens tota la raó, Maria, allò japonès està de moda perquè desprén una espirituiliat i una pau, que tots necessitem. La bellesa dels jardins zen i l'aharmonia de les seves formes atorguen a qui els gaudeix una sensació de quietud...

jo artin au ha dit...

JO, Maria (ostres en l'altre comentari, de l'altre post; ni he saludat, ni m'he acomiadat!!, Com sóc, com sóc!) Ho faig ara, hola Maria, tot bé (malgrat la crisi)?
Jo aquestes qüestions (les del present post) les veig -i en la mesura del possible així faig per viure-les- així. Crec que, malgrat la teoria de la relativitat, entre dos punts la distància més curta és la línia recte que els relaciona. Així doncs, entre estressar-se i dessestresr-se, el millor és passar de no estressar-se a no estressar-se. Que la línia sigui recta no vol dir, clar, que sigui curta. Serà la més curta; però potser molt llarga. Jo esbrinaria, què ho fa que tan repetidament em poso en situacions estressants amb escassa rendabilitat per la meva personal felcitat? Esbrinar-ho és el camí més curt (I MÉS INTEL·LIGENT), però pot arribar a ser tant llarg!!
Una salutació i a gaudir!

Herois ha dit...

Una abraçada!

Des d'avui ja he incorporat un enllaç al teu blog!

Així podré correspondre't i visitar-te més sovint!

Sinblancaporelmundo ha dit...

Hola bonic:

Em passava per ací per a congraciarme amb tu i gaudir amb tu el triomf d'Espanya sobre Alemanya. Quina emoció, oi?

Aquest so harmoniós com els àngels dels claxons, dels petards, dels coets i fins i tot els crits de Gooooooooooooooooooooooooooooooooooool.

Quina meravella!

jajajajajajajaajajaajajajajajaaja

Visca la nostra Espanya, guapetón!

Som campions! Som campions! Som campions! Som campions! Som campions!

Josep (sl) ha dit...

Jo per la meva banda esperaré amb impaciència el teu pròxim article.

M. J. Verdú ha dit...

T'he deixat un premi al meu blog

M. J. Verdú ha dit...

Et deixo una abraçada

Unknown ha dit...

Salut! I bon estiu...

Unknown ha dit...

Bon estiu!

jo artin au ha dit...

Com que aquest blog té relació amb les preguntes; una d'elemental: On es la Maria?

Unknown ha dit...

Ep, que t'enyoroooo!!!

Jobove - Reus ha dit...

És increïble que la natura demani a crits ajuda, però més increïble és que ningú l'escolti !!bones festes!!

jo artin au ha dit...

Maria bones festes i espero que la teva inactivitat en el blog sigui deguda a una sana relaxació.

Albert Puñet ha dit...

toc toc?

que hi ha algú?

jo artin au ha dit...

AIXÒ ÉS UNA INVITACIÓ PER A ASSISTIR AL CONCERT DE SERGEI NAKARAKOV. LLOC, AL MEU BLOG A "ALTAMENT RECOMANABLE, PELS TEMPS QUE CORREN". HORA: LA QUE US SURTI, TANT COM SI NO US EN SURT CAP. NO US PENEDIREU.

jo artin au ha dit...

regalitu (jo, home de fe): PACK ANTICRISI: POST, LLIBRE I MÚSICA GRATIS: http://morter.blogspot.com/2009/05/moviments.html