dimecres, 16 d’abril de 2008

Infraestructures que funcionen

Un tren amic de tots
Feia 43 anys que havia desaparegut la línia de tren que unia dos països molt llunyans i diferents al nostre: Índia i Bangladesh. Aquesta línia permetia arribar a Calcuta o a Dacca, però la guerra entre ambdós països, la guerra del Caixmir, la va interrompre. Arran d'això, milers de famílies van quedar separades. Sí, com un Mur de Berlín però amb una barrera de centenars de quilòmetres.

Això s'ha acabat. Després de 43 anys, aquestes dues ciutats tornen a estar unides. Aquí teniu una fotografia del tren que ha permès que dues cultures pràcticament idèntiques tornin a compartir experiències: el 'Tren de l'Amistat'.

Per què dic tot això? Per què, si lá Índia i Bangladesh ens queden tan lluny? No costa massa d'imaginar, oi? No ens han calgut 43 anys (per sort), però segur que molts pensaven que el famós AVE mai arribaria a Catalunya: primer a Lleida (amb la por de caure al buit... qui agafa un tren?), després a Tarragona (a quants quilòmetres de la capital? Tampoc calia); i ara, a Barcelona (es carregarà la Sagrada Família?).
I sí: l'AVE ha arribat, com també ha arribat (ha tornat) la 'nostra' estimada Magdalena Álvarez. Una cosa està clara: jo particularment no posaria mai al nostre país el nom de 'Tren de l'Amistat' a cap comboi.

3 comentaris:

Oscar Ramírez ha dit...

a Espanya caldria buscar altres noms com el "Tren del Perill" o "Tren dels socavones". Tota una vergonya i especialment que quan va arribar l'Ave a Barcelona afirmessin textualment: El Ave ha llegado a Catalunya. Què passa? que Lleida i Tarragona no són Catalunya?
En tot cas, tard però ha arribat, hem de celebrar la notícia del tren asiàtic que comentes.

William Wallace ha dit...

ultimament toques temes actuals amb molt de sentit.
La construcció, la nacional 340, el tema de l'aigua, i ara els trens.
No cal comentar tot l'enrenou que ha suposat l'arribada de l'AVE a Bcn, no a Catalunya, ja que a Lleida ja fa temps que hi va arribar i a Tarragona també fa dies que el tenim, però be, tots sabem que Barcelona = Catalunya.

Fa poc vaig veure un programa a "la sexta" on van presentar un projecte de un ferrocarril Londres-Nova York construint un tunel sota l'aigua,amb una velocitat de 8000 kmts/h gràcies al "buit" perque no hi hagi resistència, i tot això en 54 minuts... increible...

i mentres, a les espanyes, estem discutint si l'AVE ha de passar per sota la Safa o no, ens porten massa ventatja!

salutacions!

Maria Jesús ha dit...

El teu blog em resulta forçam interessant